L'estúpida i hipòcrita covardia de la classe política catalana, sempre més a prop del delinqüent que de la víctima, és incapaç, impotent i dèbil per prendre mesures contundents. La societat les reclama, però inversemblantment segueix votant a qui no els hi dóna. Els centres de les ciutats es converteixen en llocs incòmodes, on la gent fa el que pot per evitar sortir a partir de determinades hores. Els que poden els abandonen per traslladar-se a altres de més segurs, la caiguda dels preus dels immobles i la pauperització afecta els propietaris, que amb gran esforç i estalvi, van poder comprar-hi els seus habitatges fa anys. Els que aconsegueixen traslladar-se a zones allunyades del centre, han de gastar diners en seguretat, generalment privada, perquè el Govern municipal fa desistiment de funcions i no es compromet a mantenir una seguretat, que per a ells sembla que no té cap valor. És un procés que recorda el viscut a les societats sud-americanes fa dècades; avui els països són senzillament inhabitables pel grau d'inseguretat.
Ens
conformarem amb aquesta situació? Permetrem que la nostra societat visqui en la
por permanent? O reaccionarem i exigirem que ens tornin la nostra
tranquil·litat i la nostra qualitat de vida? Si és així, la resposta haurà de
començar a les eleccions municipals vinents.
