
És necessari reconèixer aquesta realitat, enfocar el
suïcidi des de la perspectiva de problemàtica social i buscar des de l'educació
emocional, gestionar emocions etc., des de les escoles.
A moltes escoles ja s'educa als nens i nenes
emocionalment, aprenent a tractar els aspectes més bàsics, estar atents al que
sentim, assumint, valorant i prenent consciència de la nostra capacitat
emocional, per reconèixer-la i fer-ne un bon ús personal, ajudant-nos a
entendre, créixer i gestionar les emocions. Durant anys ens han intentat fer
creure que les emocions es classifiquen en bones i dolentes i les dolentes no
s'han de mostrar, i s'han d'amagar, com la ràbia, la ira, la gelosia, etc.
Les emocions són emocions totes, i s'han de sentir totes,
el que no hem de fer és perpetuar-les en el temps, sinó que s'han de
reconèixer-les, entendre perquè passa i deixar-les anar. Si les amaguem, les
reprimim i s'enquisten, s'acumulen i tard o d'hora surt, pot ser en forma de
malaltia, forma en que el cos té per alertar-nos de que alguna cosa no va bé.
Sense dubte aquesta educació emocional que avui dia ja hi és a moltes escoles,
ajudant als alumnes, és un treball molt
bàsic i que s'hauria de posar en pràctica a totes les escoles. La societat
reflexa un greu problema d'autoestima, de confiança en si mateix elevadíssima,
i no és estrany si veiem com som manipulats i dirigits cada vegada més i de
forma brutal pel sistema, estem controlats, vigilats i enganyats, adormits i
molt insatisfets, buits de contingut i així és la nostra societat, així viu,
robotitzat, sense sang, sense vida....el reflex no pot ser més revelador i
alhora més preocupant.
Ester Gallego
Presidenta de SOM Catalans