Catalunya és un país ric amb gran varietat dels seus
productes, de gran qualitat. També és un país de fires i mercats i també d'un
comerç actiu molt latent, viu, que omple carrers i carrers de nombroses botigues,
botigues nostres del país, amb tot tipus de detalls que denoten que ets a
Catalunya.Sortir al carrer i veure i sentir que tot el que t'envolta t'identifica, és el que passava fa uns quants anys a Catalunya. Botigues de coques de Perafita, fuets, llangonisses, turrons, vins, verdures de la nostra terra, fruites etc. El plaer del que em gaudit sempre a Catalunya del que és nostre i del que la terra ens ofereix. Érem molt afortunats, érem terra, érem sabors, érem tradició, i ho vivíem joiosos i orgullosos de mostrar-nos tal com som. Anar a ca la Paquita, la carnissería, anar a cal Cinto a comprar ví, ca la Manela amb les seves verdures, patates, naps...a cada poble i ciutat, hi ha una Paquita, un Cinto i una Manela, gent nostra, que estima tot el que és nostre.
Sortir ara a comprar productes de la nostre terra, és
gairebé un repte, ja sigui ví, queviures o roba. Ara pots caminar tranquilament
km. de carrer sense trobar-te una sola botiga de casa nostra. Els pakistanesos,
els xinesos, els indis, etc ara els immigrants són quí ocupen gran part del
nostre espai comercial. Milers de bars xinesos, milers de botigues de
pakistanesos, milers de carnísseríes Halal. Tot un desencant pels nostres
sentits, per la nostra tradició, per la societat, per l´economia, pel notre
país que es va quedant sense comerç de casa per substituir-lo pel comerç dels
immigrants.
Cada dia tanquen a Catalunya comerços que feia 20, 25, 30
anys que eren oberts, o sigui comerç de tota la vida, tota una vida cotitzant,
per ara veure com han d'acabar tancant lesseves portes perquè no poden soportar
la competència deslleial que estem patint. Els nostres ajutaments són culpables d'aquest afogament d'impostos, mentre
a nosaltres ens exprimeixen pagant, als immigrants tot són facilitats. Poden
obrir locals, botigues, bars, sense llicencies i sense pagar impostos, no
compleixen cap normativa, no compleixen horaris i els productes que volen
vendre no compleixen cap tipus d'inspecció legal ni reglamentaria, ofereixen
preus a baix cost perquè ells no tenen despeses de cap tipus, ni cap obligació
legal, d'això ja se'n ocupa els ajuntaments. L'ajuntament és doncs el principal
culpable de que el nostre comerç estigui èssent substituit per un comerç on els
amos són els immigrants.
Perdem així la nostra essència, el nostre mercat, les
nostres fires, la nostra societat, economia, història, cultura de mercats i
tradicions i donem pas a la despersonalització de tot el que ens identifica. Ja
no hi haurà Paquites, Cintos ni Maneles, ara hi ha Mohameds, Kadul i Kiotos.
Ester Gallego,
Presidenta de SOM Catalans.
