Els que ens van prometre "la independència",
els que afirmaven que "després de la llei de desconnexió la justícia
espanyola no tindria efectes a Catalunya", els que van cridar a participar
en dos referèndums al poble català, fent-los creure que amb això aconseguirien
la llibertat , els que van proclamar una República sense proclamar-la; tots
ells, un darrere l'altre, han anat a Madrid a dir que tot era de broma, i a
pregar una sortida personal que passa per negar tot el que han promès al poble
català durant anys; els que no han implorat, simplement han fugit oblidant la
promesa electoral de tornar si guanyaven les eleccions uns i el "ni un pas
enrere" d'altres.
La immensa traïció i la vergonya d'aquesta classe
política, va superar l'insuperable, amb les declaracions del "gran
timoner" Artur Mas, el major estafador de la política catalana de l'últim
mig segle, aquest Artur Mas que va anunciar el referèndum d'octubre de 2016,
qualificant la seva convocatòria com "dia històric", aquest en què
tanta gent confiava pel seu "saber estar" -ara s'està demostrant que
és també un presumpte estafador econòmic a més de polític- aquests que deien
que era reconegut i admirat a Europa -no sabem per qui-, va dir ahir davant la
justícia espanyola que tot era un engany, sí que va utilitzar la paraula
"engany", va declarar que aquests set anys de mobilització,
il·lusions, referèndums, "dies històrics" ... eren mentida, una gran
mentida. El "govern dels millors" que ell encapçalava, era simplement
el "govern dels majors engalipadors", res més.
Sincerament això no ens ha agafat de sorpresa, des del
principi vam dir que tot era un simple engany i que ni PDCat, ERC ni CUP es
creien això de la independència, tot i que no dubtessin a mentir al poble
català cada dia durant aquests set anys. El que sí ens ha sorprès negativament,
és que després del que va dir Mas, ningú hagi dit res, sembla com que ningú vol
reconèixer la realitat, i no reconèixer la realitat és estar fora de la
política, perquè precisament la política és " l’art del real".
Ara li toca parlar al poble català, estafat i utilitzat
per polítics desaprensius, i hi ha dues opcions o assumir en enganys i tirar a
la paperera política a tota aquesta colla de mentiders, o fer com que no es
veu, com que no ha passat res , no assumir amb valentia la realitat i seguir
votant a qui s'ha rigut i es riu d'ells. El problema és que qualsevol poble que
opti per aquesta segona opció, és un poble políticament anestesiat, hipnotitzat
i incapacitat.
Acceptar l'engany com a actitud política permanent i als
farsants com a classe dirigent, és la fi de Catalunya. Ara que cadascú triï,
segons el seu caràcter i la seva valentia.
Ester
Gallego.
Presidenta de
SOM Catalans.
