Bon dia amigues i amics
Un cop més gràcies per la vostra presència
I un cop més gràcies per venir a donar-nos suport
físicament en aquest acte contra la islamització del nostre país.
Un acte que hem organitzat els que sí que estem disposats
a donar la cara, els que sí estem disposats a lluitar per la nostra terra, els
que sí estem disposats a lluitar pel futur dels nostres, els que sí estem
disposats a frenar la bogeria islamista , el que sí estem disposats a dir que
l'islamisme radical porta al terrorisme.
Som aquí per dir clar i català que Catalunya ni
espanyola... ni musulmans. Catalunya
catalana, dels catalans i per als catalans. De ningú més, aquesta no és la
terra de tots, ni el país obert on pot venir qualsevol, aquest conte que els hi
quedi clar als propagandistes de JxS i la CUP. Aquesta és la nostra terra, la
terra dels catalans i la defensarem, la defensarem del masclisme islamista,
dels seus clergues radicals, dels seus burques, de les seves mesquites, dels
seus ramadans, ho farem amb totes les nostres forces, i ho farem mentre tinguem
forces per fer-ho, mai ens rendirem davant seu.
Fa pocs dies va començar el Ramadà, i vam haver de llegir
titulars tan estúpids com aquest "milers de catalans comencen les
celebracions del Ramadà". Com que catalans? Aquests no són catalans, per a
res, són musulmans instal·lats a Catalunya, res tenen a veure amb nosaltres, ni
són part del nostre poble, ja n'hi ha prou de voler imposar-nos aquesta
estúpida mentida. A més Catalunya no és un lloc per celebrar el Ramadà,
nosaltres estem a favor que celebrin les seves festes però a la riba del sud de
la Mediterrània, no a Catalunya, no a Europa, aquí no hi ha lloc per ramadans.
Si amigues i amics.
Perquè és hora de dir prou.
Perquè Catalunya no és terra de fanatismes religiosos.
Perquè Catalunya no és terra de mesquites ni d'imants
radicals.
Perquè no acceptem imposicions del patriarcat islamista.
Perquè ens neguem a acceptar a qui predica la desigualtat
entre home i dona.
Amigues i amics
Cal ser molt clars a l'hora de parlar d'aquest problema.
I cal tenir la valentia política d'assenyalar a tots els culpables, a tots.
I cal assenyalar a la CUP amb el seu discurs hipòcrita,
fora de lloc i fora de la realitat. Un discurs que fins i tot arriba a defensar
que un burca, el símbol del masclisme més retrògrad i de la submissió més
indigna de la dona, és una peça, ells tan irrespectuosos amb altres formes
religioses però absolutament incapaços de criticar el masclisme infame i
denigrant de l'islamisme
Cal assenyalar a ERC, a la qual jo mateixa vaig pertànyer
en els anys 80 i que avui és el partit del antinacionalisme català, del
bilingüisme i a favor dels musulmans. Qui no ha vist encara els seus
vergonyosos cartells felicitant el Ramadà, qui no ha vist a Oriol Amorós parlar
del país de tots i donar xerrades en mesquites en què no hi havia ni una sola
dona. Qui no recorda l'estupidesa de Carod Rovira afirmant que existia un
"islam a la catalana". Una vergonya de partit i una vergonya de
traïció. Una traïció al seu antic líder, que va ser sens dubte la menta més
preclara i més intel·ligent de tots els polítics catalans del segle XX.
Estem parlant efectivament d'Heribert Barrera, del gran
Heribert Barrera, del qual ha dit que les onades migratòries són un instrument
per destruir Catalunya i mentre els Junqueras, Rufianes i Tries avui són còmplices d'aquestes onades.
Nosaltres reclamem les idees d'Heribert Barrera, afirmem
la seva actualitat i ens sentim orgullosos hereus d'aquest gran polític català.
Com enemics són també el partit de la senyora Ada Colau
qui s'ha atrevit a dir que "els refugiats són l'única solució per a
Europa", es referirà a l'última matança de 22 nens feta per un refugiat a
Manchester? Ella i el seu ridícul Pisarello, aquest argentí gandul i paràsit
que aquesta setmana no dubtava a felicitar el Ramadà, per demostrar
principalment el imbècil que és.
Com ho és CDC i el seu responsable d'immigració, un
pallasso permanentment disfressat anomenat Angel Colom. I tots ells junts amb
el suport de l'ANC que van organitzar a
Barcelona aquesta vergonyosa manifestació a favor dels refugiats, la més gran
d'Europa per a la nostra vergonya. Tots ells han llançat el lema deplorable que
diu "casa nostra és casa vostra". Doncs no casa nostra és casa nostra
i no és casa seva”, ni dels refugiats, ni dels musulmans, ni dels immigrants.
Amigues i amics
Avui vull agrair la presència aquí d'aquests dos grans
polítics flamencs que també són dos grans amics de la llibertat de Catalunya
Filip Dewinter és un exemple de la lluita contra la
islamització, que ha estat objecte de diversos intents d'assassinat per
radicals islàmics i és una referència absoluta per a tots els que defensem la
llibertat dels nostres pobles i la d'Europa
A Anke van deermersch per tota la seva ajuda i per haver
confiat en mi per portar aquesta important associació "Dones contra la
islamització" a Catalunya
Avui també vull presentar-vos aquesta novetat editorial.
"Donar el kurf, terra d'infidels. Contra la islamització de Catalunya
".
Un llibre que hem escrit entre el meu company de partit
Enric Ravello i jo, Enric és llicenciat en Història i són seves totes les
moltes aportacions que d'aquesta qüestió hi ha al llibre.
El llibre es divideix en dues grans parts: Catalunya
contra l'islam és la primera, i l'islam contra la dona és la segon.
A la primera fem un recorregut històric sobre la formació
del poble català, res a veure amb el "país obert i de tots" que ens
volen vendre.
Per després analitzar la història de Catalunya com el que
és, com la d'una nació que neix de l'enfrontament amb el món musulmà i que es
va expandir territorialment a força de la conquesta de territoris nous,
l'expulsió de la població anterior i la seva repoblació amb catalans . Aquesta
és la nostra història, no val inventar-se altres. Així es va crear la nostra
Pàtria des de Salses a Guardamar del Segura.
A la segona part analitzem la diferent concepció de la
dona que s'ha tingut en les civilitzacions orientals i les occidentals i com
això ha derivat en el paper submís de la dona a l'islam i el món àrab. En
aquesta part incloem un capítol sobre l'essencial paper de la dona en la gènesi
històrica de Catalunya, i no precisament amb un paper submís.
Un llibre d'història i actualitat política imprescindible
per comprendre el moment actual, com també ho és el llibre que ha presentat
Filip Dewinter.
No vull acabar sense assenyalar que ara us esperem a tots
a la concentració contra les mesquites, perquè es vegi en els mitjans de
comunicació, que aquí no hi ha lloc per a elles.
Que això és casa nostra i no casa seva.
Que aquesta és terra de llibertat i no de fanatisme
Que no volem les seves mesquites, i els seus guetos
radicals,
Que no volem que s'apoderin del nostre país
Per tot això gràcies per haver vingut i gràcies per
participar en la concentració.
Ja hem vist al que porta l'islamisme radical en altres
països europeus. Aquí encara estem a temps d'aturar-lo
Però per això hem d'actuar, d'actuar perquè ningú ho farà
per nosaltres perquè el Nostre futur també depèn de tu i de cada un dels presents en aquesta sala.
Visca Catalunya
Visca Catalunya catalana y mai musulmana
