
Si hi ha un
àmbit on aquesta auto-censura es fa més evident és en la immigració, on veiem
com gent que en principi és crítica amb la mateixa per "no espantar" acaba
parlant de "regulació de la immigració", és a dir de regular que
segueixin venin, és a dir en cas contrari del que pretenien dir. El mateix
serveix per al mai definit terme de la "integració", que no vol dir
més que admetre l'arribada d'immigrants i què sembli ¿s'integrin ?, el que sembla ser que vol dir
que no violin gent pel carrer, que sàpiguen parlar català (què menys) i que treballin
(?), llavors parlar “d 'integració" en un país com Catalunya amb un 16%
d'atur oficial, no és més que caure per covardia i por escènica en la
complicitat amb la ruïna i el desastre social del nostre país.
Aquests
eufemismes "correctes" no són més que una mostra d'un infantilisme
polític, incapaç i ineficaç. La nostra societat demana molt més que el
"control" de la immigració, demana que algú s'atreveixi a dir el que
ells pensen, que aquí no hi cap ni un immigrant més "integrat o no",
que la immigració és un perill per a la societat, i que el que cal
"regular" és com tornar als il·legals i aturats de llarga durada als
seus països, és a dir "regular la reemigració". Una prova que la gent
no està per a jocs dialectes sinó per donar suport amb realisme a opcions
clares i dures, és la recent victòria de Donald Trump en les eleccions dels
Estats Units, la victòria del "políticament incorrecte".
Ester
Gallego
Presidenta
de SOM Catalans.