En moltes ocasions escoltem els casos que existeixen
d'assetjament escolar i són nombrosos, però aquests són els que veiem publicats
o ens diuen a les notícies, altra cosa és els que realment existeixen cada dia
i no es denuncien. Però parlem dels que si es denuncien, tots sabem que hi ha
molts casos, i que el fet de denunciar no et garantitza res, això també ho
sabem. A tot això prenem consciència del que estem parlant, hi ha estudiants
que estan patint assetjament escolar i decideixen posar fi a la seva vida
perquè no poden suportar viure amb aquestes condicions de violència i amenaces
constants, físisca i psicològicament.
La inoperància del sistema d'avant aquest greu i preocupant tema i la
negativa per part de l'administració d'educació on en la majoria de casos es
desenten o es mostra contrari a buscar una solució per la victima, tirant
pilotes fora, és francament preocupant.
A Palma una nena de 8 anys, la tiren a terra, la immovilitzen i entre 12
companys, d’origren magrebí, d'entre 12 i 14 anys la colpejen a cops de peu, li
causen, desprendiment de runyó, fisura a les costelles, contusions a un peu i
en un colze, Resposta de la professora a la mare de la nena quant la criden
a l'escola per explicar el que ha passat, "ha hagut una baralla,
però tranquila jo la veig bé”. Cal dir que és descaradament vergonyós com
estan tractant aquesta noticia pel fet
de que els agressors són immigrants. S’està acusant i amenaçant a la víctima i
a la seva familia i estan protegint als agressors, Implicats tant la direcció de la escola com la
administració i consell escolar, com els mitjans de comunicació, fins a tal
punt que la víctima es veu obligada a canviar d’escola.
A Llevant (Mallorca), una nena de 13 anys, amb 2 intents de suÏcidi, la
mare denuncia i explica a la policia, i la directora descontenta perquè han
denunciat el cas li diu a la mare,"que la seva filla no pateix
assetjament". Hi ha proves i estan en mans de la policia.
Sembla que des de les escoles on portem als nostres fills per a un
ensenyament correcte tan en cultura, com ètic, com de valors, civisme, de medi
ambient etc, no tenen en compte la convivència dins l'escola, la sociabilitat,
ni la moral ni l'ètica i molt menys el sentit comú. Si no són capaços de
controlar i posar ordre en certs comportaments violents i d'educació dins
l'escola s'hurà d'adoptar altres mesures per tal d'evitar el que està passant.
El més trits de tot això és l'actitud de persones que treballen i vetllen per
formar a nens i nenes perquè demà siguin grans persones, respectuoses, amb
valors, amb seny, si és aquest també el treball de l'escola des de i a partir
de l'ensenyament i com ha estat sempre. A part de a les famílies als centres
educatius han de tenir forma de generar aquest tipus de missatges de valors i
respecte als nens, començant per donar exemple ells mateixos i també els
pares. No tolerar la violència a les escoles és i hauria de ser el primer
pas a complir per part dels centres educatius.
Ester Gallego.
Presidenta de SOM Catalans
