Moltes
vegades ens quedem tancats en una realitat de direcció única, pel que vivim,
pel que veiem, pel que escoltem, pel que llegim, però no pel que sentim.
Aquesta n'és una i l'altra pel que no coneixem. Hi ha moltes coses que no
les vivim i no sabem que hi són fins que les descobrim. La inseguretat que a
Catalunya tenim és inquietant i angoixant, i més envers el bonisme que ens
passen per la cara cada dia.
Hi ha països
on no es viu d'aquesta forma. Sembla impossible oi?, només fa
falta donar un volt per Hongria per exemple per adonarse'n del què us estic
dient. La meva
visita a Hongria va ser força reveladora en aquest aspecte. Anava tranquilament
pels carrers, no hi ha immigració, no hi ha inseguretat d'aquest tipus doncs,
hi ha el que hi ha hagut sempre i també tenim nosaltres a Catalunya. no hi ha
un ambient d'asfixia col.lectiva, de repulsió i de impotència.
L'ambient és
saludable, proper, com diriem aquí, casolà. Sense haver-ho pensat, vaig reviure
l'ambient, la gent, la tranquilitat i la sensació era com si em trobés a Vic
però fa uns anys enrera, el Vic que era i ja no és des de l'arribada de tota la
immigració i que han envaït tota Catalunya. Per uns dies si que vaig respirar i
recuperar, recordar també com viviem abans, sense gent "rara" pels
carrers, ja m'enteneu. I plena, plena d'immigrants.
No vivim
igual senyors, no vivim com abans, no vivim còmodes i el pitjor és que
vivim en la nostra terra i estem veient com ens l'estant prenent, tota. Canviant,
substituint tot i substituint-nos a nosaltres.
A Hongria ho
tenen clar, cap immigrant al seu país. No és tan difícil, és un deure del país
i dels ciutadans preservar-lo, no hi ha cap secret, i és així com es protegeix
un país, una cultura i una llengua, no hi ha un altra. Quina meravella aquesta
gent unida lluitant pel que són, senten i estimen. També nosatres podríem ser,
sentir i estimar Catalunya no? i alliberar-la d'aquesta invasió abans no sigui
massa tard, no?
Ester
Gallego
Presidenta
de SOM Catalans
