El passat cap de setmana la mega-corrupta CDC es va veure en
la necessitat de "refundar", per intentar fer oblidar la vergonya i
l'espoli a què ha sotmès a aquest país. Al final l'únic que han canviat ha
estat el nom, i sembla que el nou no ha agradat a tots.
En aquesta "refundació" que res no canvia, el nou
PDC renúncia a quatre punts fonamentals, és una cosa que està en el seu ADN
polític heretat -com el corrupto- de l'antiga CDC.
-Independència: Contràriament al que s'està debatent, el
problema no és si el PDC va recollir la DUI o no en els seus estatuts, o si
simplement la va apartar per millors ocasions; no, el problema és que no va dir
ni una sola paraula sobre com aconseguir la independència que va prometre i per
a la qual el poble català porta anys d’ il·lusionant mobilització popular. El
mèrit d'un partit que es diu independentista, no vaig poder estar en dir
"com no va a aconseguir aquesta independència", sinó precisament està
en dir "com aconseguir-la"; el contrari és una basta
estafa.
Sembla que el PDC l'únic que busca és allargar la situació i
quan passin els famosos 18 mesos, tornar a dir que és imprescindible votar-los
en les properes municipals -recordem que Puigdemont va prometre que no hi hauria
municipals espanyoles en Català en 2019- o catalanes o europees ... per poder
aconseguir-la. Tot això no deixa de ser un patètic engany, en el qual només pot
caure el que es autosugestione per no veure la realitat.
-Països Catalans: des de sempre CDC ha tingut por de la idea
de Països Catalans, la unitat de la nació, una unitat basada en la sang i en la
història, està lluny dels plantejaments raquítics dels
"convergents-demòcrates" ja ho estaven en temps de Jordi Pujol, que
va renunciar a la unitat de la nostra nació per a ser nomenat "espanyol de
l'any" en 1984 pel diari madrileny ABC, i segurament, el silenci còmplice
de l'Estat davant els seus repugnant enriquiment familiar.
-Immigració: Ni una paraula d'immigració a la
"refundació" del centre-esquerra català, és més, la nova persona
forta del partit, Neus Munté, es manifestava fa pocs mesos al costat de
l'organització violenta d'extrema-esquerra UCFR (coneguda per sabotejar els
nostres actes) per una política de "portes obertes" cap als refugiats.
Per al PDC la immigració no només no és un problema, sinó
que és una cosa a potència com així ho fa el seu famós militant i
pluri-trànsfuga, Àngel Colom al capdavant de la nefasta fundació "Nous
Catalans".
-Nacionalisme Catalanista: "semblem cupaires" és
un comentari que van fer assistents a la cerimònia de "refundació" i
que ha transcendit als mitjans de comunicació. Doncs efectivament així és, si
no cupaires, sí que semblen un clon d'ERC, assimilable pels cupaires.
PDC ha abandonat l'espai nacionalista per emprendre un
viatge sense retorn a la "socialdemocràcia". Com passa en política
aquest espai tendirà a omplir-se immediatament.
Ester Gallego
Presidenta de SOM Catalans.
