Al 2004 el cineasta holandés Theo Van Gogh,
nebotnét del famós pintor, realitza una pel·lícula titulada Submissió. El vídeo feiareferència a la
situació de la dona en l'islam, i també tocava les conseqüències de la
islamització als PaïsosBaixos.
Els Països Baixos
eren llavors una dictadura multicultural, on ningú podria criticar la
islamització i la immigració sense ser immediatament estigmatitzat i perseguit davant
la passivitatd'autoritats i la complicitat de la prensa covard. Theo Van Gogh
va ser assassinat per un fanàtic islamista el 2 de novembre 2004. Pim Fortuny
es va atrevir a trencar el setge mediàtic i llança un partit polític basat precisament
en la crítica a la islamització i la immigració, va pujar tan ràpid que les
enquestesels hi surtía com a guanyador de les eleccions holandeses ...poc abans
que un membre de la violenta extrema esquerra -aquesta tolerada per les autoritats
i aplaudida per la premsa- li assassinés el 6 de maig del 2002.
Avui el PVV
de Greet Wilders, el partit que diu que Holanda no pot aguantar més immigració i
que cal tallar radicalment amb la islamització del país, és ja la primera força
política als Països Baixos. S'ha descobert la fal·làcia del multiculturalisme i
de l'estupidesa "bonista". La premsa, la classe política i l'esquerra
col·laboracionista no han pogut seguir tapant la veu del poble holandès, el
resultat polític ésclar.
La situació
de Catalunya recorda a la d'Holanda fa una dècada. La mateixa situació de
submissió i d’angoixant dictadura multicultural per part de la clase político-mediàtica
que fa servir a l'extrema esquerra. A Barcelona immigrants il·legals, venent mercadería
il·legal davant de botigues de comerciants catalans que compleixen amb totes
les normatives i paguen els seus impostos , mentre la policia no actua i l'alcaldessa
defensa els "top-manta", mentre a milers de famílies catalanes en la
pobresa –com s'ha denunciat al Parlament- el Govern demana l'arribada de
refugiats que trauran els ajuts a aquestes famílies , ningú s'atreveix a dir
una paraula de les violència i les violacions masclistes que han acompanyat a
l'arribada de pseudo-refugiats a tot Europa.
Els que critiquem aquest disbarat som assenyalats,
acusats, perseguits i fustigats, amb una determinada premsa - Nació digital,
Nou 9, Joan Comajoan, etc., són exemples concrets- que fins i tot aplaudeix les
accions violentes contra nosaltres, esperem que no vagin tan lluny com a
Holanda, però seva és i serà la responsabilitat.
Els fets i
les realitats són tossudes, i tal coma Holanda els col·laboracionistes amb la
submissió que vivia el poble han estat desemmascarats, el mateix passarà a
Catalunya, perquè les seves mentides i la seva violència no genera més que
menyspreu entre la gent normal que veu com el que nosaltres denunciem és el que
ells están vivint i patint cada dia.
El preu de
la llibertat és el risc, i nosaltres hem decidit exercir-lo
perquè aquest país torni a ser digne, lliure ... i de i per als catalans.
Ester
Gallego
Presidenta
de SOM Catalans.
