Bona tarda amics occitans, bona tarda amics europeus. Per a mi és avui un orgull estar aquí amb vosaltres, amb els vostres militants, amb les vostres banderes, amb els vostres simpatitzants, amb la vostra energia, amb la vostra voluntat, amb la vostra lluita per la identitat d'aquesta Europa nostra.
Vull agrair la invitació de la Ligue du Midi i al seu president
Richard Roudier, per haver comptat amb mi per a aquest acte, i agrair a la resta
d'oradors permetre compartir aquesta tribuna amb ells.
Vinc de Catalunya amb les ensenyes i les banderes del nostre poble, un poble que lluita per la seva identitat i per la seva llibertat.
El meu petit i mil·lenari país s'enfronta a diversos
reptes que marcaran el seu ser o no ser en aquest segle XXI: un d'ells és el
que els mitjans de comunicació crida immigració
I a la que nosaltres anomenem pel seu nom: invasió i
colonització demogràfica.
Permeteu-me que us expliqui algunes coses de Catalunya:
Catalunya sorgeix com un nucli de resistència contra
l'expansió musulmana per la península ibèrica, en aquest primer moment rep el
suport de Carlemany en el que es va conèixer com a Marca Hispànica.
Un cop independents de l'Imperi Carolingi, Catalunya
segueix amb l'enfrontament als musulmans; el nostre primer rei, Wilfredo el
Bell, mor en una batalla contra l'exèrcit islàmic.
En morir deixa l'empremta dels seus quatre dits
ensangonats en el seu escut groc, i això es converteix en la nostra bandera
catalana, la nostra senyera.
Una senyera que està aquí avui present per recordar la
llarga lluita del nostre poble.
Durant els cuatre segles següents Catalunya va conquistar tot
el territori en el qual s'assenta avui el nostre poble, arrabassant als
musulmans d'Al-Andalaus.
Aquesta és la nostra Reconquesta, que no va ser només
espanyola, sinó que també hi va haver una llarga i heroica reconquesta
catalana, de la qual pocs semblen recordar-se'n.
Una reconquesta que va portar al nostre poble fins a
València i les Illes Balears, on avui se segueix parlant català.
No obstant això, Catalunya avui s'enfronta a una nova
invasió, una immigració de poblament i una creixent islamització.
Heu de saber que Catalunya és avui el territori de
l'Estat espanyol amb major nombre de mesquites i on la islamització avança amb
més rapidesa.
Catalunya pateix
una crisi demogràfica i migratòria similar a la de la resta d'Europa occidental,
per donar un altre dada, a la meva comarca, Osona, el 53%
dels nens nascuts el 2014 eren de pares no europeus.
Com sempre aquesta "immersió demogràfica" té
com a còmplices a la classe política, de dretes, d'esquerres i de centre, als
que res d’això els importa.
A Catalunya els polítics que s'autodefineixen com a
"independentista però no nacionalistes" han obert les portes del país
a la immigració massiva del Tercer Món.
Sabeu com diuen
els polítics catalans a aquests immigrants extra-europeus? "Nous
catalans", doncs bé nosaltres els diem que ni són nous ni molts menys
catalans.
Catalunya pateix també la dictadura mediàtica dels
políticament correcte, silenci sobre les xifres reals d'immigració, silenci
sobre la relació entre immigració i delinqüència, silenci sobre la presència
d'imants radicals, silenci sobre la creixent presència jihadista.
Però no tots callem, no tots acceptem, no tots vam
baixant el cap. A Catalunya també hi ha una creixent resistència a la dictadura
del pensament únic i de la covardia mediàtica davant de la immigració.
Una resistència que representa SOM Catalans i que cada
dia té més suport entre una població catalana que ja està cansada del discurs
de la mentida i que vol mobilitzar-se i actuar per defensar el seu país, a la
seva terra i el seu poble.
Però avui, amigues i amics, sóc aquí també com a dona i
com a dona europea.
I en tant que dona europea que sóc acuso tots els mitjans
de comunicació, a tots els acte-proclamats feministes, a SOS Racisme i altres
associacions anti-europees, del seu covard i còmplice silenci quan milers de
dones europees han estat violades en països com Alemanya, Suècia, Dinamarca,
Holanda, etc. Etc.,
En un atac sense precedents contra la nostra dignitat com
a dona i com europees.
Violades a les mans dels mal anomenats refugiats, que
només són immigrants il·legals islàmics, fidels a una religió que justifica la
marginació, el menyspreu i la violència contra les dones.
Doncs bé a ells els diem clarament que no tenen lloc a
Europa, i a tots els homes europeus els diem que aquestes violacions també van
contra la seva dignitat i el seu orgull, així que esperem la seva reacció.
Des d'aquí assenyalem als principals culpables d'aquesta
amenaça que planeja sobre Europa.
Els culpables són els membres d'aquesta classe política,
traïdora, malalta i covard. Aquesta classe política que representa Angela
Merkel i el seu atemptat contra Alemanya i contra Europa que suposa la seva
política de portes obertes al caos.
Amigues i amics, és hora d'organitzar la resistència, és
hora de dir prou, és hora de canviar la realitat.
És hora de recuperar els nostres barris, les nostres
ciutats, les nostres nacions, és hora de recuperar la nostra seguretat, el
nostre honor i el nostre orgull.
Aquí està avui la resistència europea contra la immigració massiva, contra la islamització, contra el mundialisme, contra la globalització imposada pel gran capital internacional.
Aquí estem avui l'avantguarda de la lluita per la nostra
Europa.
Gràcies per la vostra atenció, em porto un bonic i
afectuós record de Montpeller, el record d'aquesta Europa que lluita
Visca l'Europa dels pobles!
Ester Gallego,
Presidenta de SOM Catalans.
