El debat
polític català s'està omplint de paraules buides que no signifiquen res i que són inexplicables
conceptualment fins i tot per qui les utilitza. Termes -això sí- que amaguen
elements del discurs políticament correcte, i que es pretenen presentar com
obligatòriament acceptats per tots.
Un d'aquests
termes és la repetida frase "Catalunya és de tots" (?), Una evident
contradicció en els termes i a més una anomalia a escala mundial. No sabem de
cap Estat, país, ni tan sols ciutat o petit llogaret que "sigui de
tots". Cap poble renúncia a la seva terra i a ser l'amo del seu destí,
menys ho pot fer el poble català, que per les seves circumstàncies
historicopolítiques està en un cruïlla que determinarà la seva supervivència o
no com a tal, dir que Catalunya és de tots, és renunciar a la nostra terra i al
nostre futur, a més d'amagar un profund complex d'inferioritat i de manca de
capacitat combativa. En definitiva una traïció a Catalunya plena de debilitat i
simplicitat.
Aquesta
frase sol anar complementada d'arguments (?) tipus: “a Catalunya hi cap
tothom” treballi i respecti el meu
país”.
A Catalunya
hi caben tots ... però quants són tots ?:
Si amb
"tots" es refereix als que ja són a Catalunya, la frase vol dir que
ja els que no hi són queden exclosos, la qual cosa significaria una detenció
immediata de l'arribada d'immigrants. Però estem segurs que aquest no és el
significat que volen donar-li els que la pronuncien.
Si realment són "tots"! ", Serien
no només els que ja hi són sinó també els que vindran i els que potencialment
volen venir ... ¿1,2,8, 15, 20 milions," tots "? Tan absurd com
ridícul . Dir que a Catalunya hi caben "tots" és còmic, ridícul,
demagog i un insult a qualsevol intel·ligència. No senyors i senyores, a
Catalunya no hi caben tots: qüestió de sentit comú i sobretot d'espai.
Una mica més
elaborada, però igualment absurda és la frase: “hi cap tothom que treballi i
respecti el meu país”… "...
.perquè -per començar- deixa fora els catalans en atur que han perdut la feina
per culpa del dúmping social que suposa l'arribada d'immigrants com a mà d'obra
barata. I per continuar no sabem exactament a què es refereixen amb la mai
definida afirmació: “que repecti el meu país”, però per exemple: que portin burka pel carrer, que
imans radicals incitin la violència contra la dona, els latin-kings, els
top-manta? Evidentment en cap d'aquests casos no es "respecta" a
Catalunya ni als catalans però mai hem sentit als que pronuncien aquesta frase
infantil demanar la seva expulsió.
En
definitiva, la batalla dels conceptes i de les paraules és important, decisiva
en política, i hem de destapar totes les que fa servir el políticament correcte
i l'entreguisme covard, per permet i encoratja la invasió i la descatalanització
de la nostra nació.
Catalunya no
és de tots. Catalunya és del poble català.
Ester
Gallego,
Presidenta
de SOM Catalans.
