La direcció
d'Unió no s'atreveix a preguntar a la seva militància per la independència,
Duran no s'atreveix a dir el que tots sabem, que ell està a favor de la unitat
d'Espanya. Els "crítics" d'Unió es limiten a fer un gest buit al
Parlament, però no s'atreveixen a abandonar un partit que aposta clarament per
la dependència amb Espanya.
Una permanent
exhibició de covardia i de petita política moguda per petits interessos,
poltrones, i càlculs personals de curt termini.
La covardia no acaba aquí, Mas no s'atreveix a parlar clarament i dir que Unió s'ha desmarcat -si alguna vegada va estar- de la lluita per la independència de Catalunya, Mas no s'atreveix a trencar la coalició CiU, que es presentarà al 27S com la coalició del desconcert.
La covardia no acaba aquí, Mas no s'atreveix a parlar clarament i dir que Unió s'ha desmarcat -si alguna vegada va estar- de la lluita per la independència de Catalunya, Mas no s'atreveix a trencar la coalició CiU, que es presentarà al 27S com la coalició del desconcert.
Així, sumant
covardies i indefinicions, el 27S s'acabarà per liquidar les esperances que el
poble català havia posat en aquesta trista classe dirigent que només és capaç
de pensar en terme de política de saló.
Mai un poble ha conquerit la seva llibertat, amb timidesa, amb perífrasis, amb "trucs", ni amb eufemismes. Només la determinació el ser capaços de pensar en les pròximes generacions de catalans, el projectar a Catalunya en l'esdevenir de la història, en definitiva la Gran Política és la que ho fa.
La covardia
marca el camí el fracàs, un camí pel que Unió avança
cada dia, i
porten a una CDC incapaç de definir un perfil nítidament independentista,
potser perquè la seva adreça tampoc ho sigui.
Ester Gallego
Presidenta de
SOM Catalans
