Fa pocs dies, tornant de Barcelona a Vic, vaig observar de nou una escena al tren que ve sent ja norma habitual. Un grup de joves immigrants, cridava, amenaçava i insultava als passatgers catalans, amb una barreja d'odi i xuleria, norma constant de l'actuació d'aquests cadells islamistes que tant menyspreen la nostra societat. No era la primera vegada ni molt menys, de fet, fa uns mesos vaig tenir la mateixa experiència al tren de Vic a Manlleu, en aquesta ocasió va ser una dona immigrant què increpava, jo li vaig demanar que parés de insulta, la seva resposta va ser clara : "tu a treballar, de puta si cal, que jo no he de treballar, a mi m'ho paga tot el teu govern, no necessitem treballar, amb les vostres subvencions vivim", i va acabar amenaçant amb trucar a més musulmans de Manlleu per agredir a tots els que li responguéssim.
Això no és només delinqüència, ni "gamberrisme", la realitat va molt més enllà, és molt més greu i profunda. Es tracta de domini progressiu per part dels immigrants que estableixen zones i mitjans de transport com a lloc on imposar la seva "dictadura psicològica". Ocorre en els trens d'Osona, però també és una cosa que podem veure diàriament en els trens i metros de gairebé totes les nostres ciutats, els exemples de les agressions a vigilants de seguretat a l'estació de Sants, són una prova més del que diem. Per suposat la classe política amb el seu discurs "pro'-inmigracionista" és incapaç de reconèixer aquesta realitat, i menys encara de prendre les mesures oportunes. El resultat d'aquesta irresponsabilitat política, ja sabem quina serà, el mateix que a París, on a partir de determinades hores la població autòctona francesa no pot viatjar en transport públic, i on les agressions d'immigrants són constants i on les bandes de joves islamista i subsaharians imposen la seva dictadura psicològica sense que la policia pot fer res perquè així ho determina les autoritats "progressistes" parisenques.
Però el nostre problema real no són aquestes bandes de intimidadors immigrants, ni tan sols ho és la nostra classe política. El nostre problema real, és: la por, por de dir la veritat, por a reconèixer una situació, por a actuar enfront d'ella, por a dir que el políticament correcte és un error, por a dir que la multiculturalitat no és més que el multi-conflicte. Cal acabar amb aquesta por, ens juguem molt, de fet ens ho juguem tot. I per acabar amb aquesta por, ha sorgit el nostre partit SOM Catalans, amb persones que ens atrevim a dir la veritat i que ens atrevim a defensar la nostra gent davant qualsevol violència i injustícia. Us demanem el vostre suport, sense por, amb valentia, recuperem la nostra terra, Catalunya és nostra i lluitarem per ella.
Ester Gallego
Portaveu de SOM Catalans
