L'actual situació política que viu Catalunya, i la transcendència dels objectius que s'ha marcat col•lectivament el poble català, exigirien tenir una classe política capaç d'interpretar aquesta voluntat col•lectiva en clau nacional, i marcar l'estratègia adequada per complir amb aquesta determinació històrica, que és crear un Estat català independent. Molt ens temem, que hi ha una disfunció entre aquestes aspiracions i la classe política que se suposa ha concretar-les.
Exemple clar del que afirmem, no l'únic, però sí el de més actualitat en aquests dies, el tenim en Oriol Junqueras, el líder d'ERC, la formació oblida cada vegada més la C de les seves sigles.
Junqueras falla en el discurs, en les formes i en l'estratègia. En la seva última escenificació pública, Junqueras, ha apreciat en un escenari on es llegia en lletres gegants: "un país nou", i no apareixia la paraula Catalunya. Precisament d'això va parlar Junqueras, d'un país nou, sense arrels, in identitat, avergonyit de la seva història, hostil al seu passat, Junqueras no li serveix Catalunya -ni tan sols la paraula- ell només vol un país multicultural, del qual els immigrants extra-europeus siguin els "pares fundadors", una República multicultural, en què el català vagi a poc a poc desapareixent. Un discurs, el de Junqueras, que és la porta oberta a la desaparició de la nostra llengua, que no podria sobreviure a una situació, no ja de bilingüisme, sinó de multilingüisme, "plural, elàstic i dinàmic" (els adjectius són de Junqueras) , en la que aviat - afirmem rotundament-, ERC demanarà cooficialitat per a llengües com l'urdú, el paixtu, l'àrab o l'amazic.
El líder d'ERC també va fallar en les formes. En política, el protocol és important, i més per a un país com el nostre que busca ser reconegut per la comunitat internacional. El fet de no donar-li la mà a Artur Mas (al qual no estem defensant per res), president de la Generalitat, en un acte públic, en el qual aquest havia anat a escoltar la seva proposta, vol dir simplement, que Junqueras no està capacitat per representar Catalunya amb les maneres i formes que el protocol polític exigeix. I això pot semblar una mica secundari, però no ho és, no ho és en absolut.
Finalment Junqueras també ha demostrat equivocar-se en l'estratègia. Ha supeditat la seva tàctica de partidista i ideològica, amb l'apriorisme que Catalunya només pot construir-se des de l'esquerra, a l'estratègia d'unitat nacional, que en aquesta fase del procés, és única estratègia amb la qual es pot aconseguir l'objectiu de la independència . Si Junqueras no és capaç de veure això en el moment actual del procés, és que el seu horitzó està limitat, tan limitat que només arriba a veure el seu petit interès de partit i no arriba a veure els interessos nacionals.
Estem segurs que això que diem, és el mateix que estan pensant milers de catalans, molts d'ells votants d'ERC, a tots ells els volem dir que hi ha una premissa determinant: per aconseguir la independència de Catalunya i per construir un Estat català, cal una nova formació política, que no tingui complexos en definir-se com nacionalista -cosa al que CiU, ERC i CUP han renunciat- i sigui capaç d'actuar prioritzant l'interès d'aquest poble, per sobre de la tàctica de curt termini i d’absurds complexos multiculturals. Aquesta força és avui SOM Catalans, estem segurs que el poble català ja està entenent el nostre missatge.
Ester Gallego
Co portaveu de SOM Catalans.
