En
els anys 90, quan militava a l'esquerra independentista catalana,
entre reunions, activitats, i manifestacions, em preguntava com seria
realment el camí cap a la independència de Catalunya, crec que cap
de nosaltres tenia una idea clara llavors, ni menys podíem imaginar
el camí institucional que podria portar a l'anhelada llibertat del
nostre poble, per la qual vam donar temps i energia de la nostra
joventut.
Ahir,
no hi va haver un referèndum per la independència de Catalunya,
encara que ens ho van prometre, no furaixò. Però sí que va ser la
primera oportunitat que vam tenir, la primera a 300 anys,
d'expressar-nos col·lectivament com a poble, de dir el que volem, el
que sentim i el que anhelem, la primera vegada que vam poder dir de
forma més o menys reconeguda, que no volem seguir ni un dia més en
un estat que ens nega i ens condemnen a la desaparició, que no ens
rebel·lem davant la seva prepotència, que no ens rendirem mai i que
viurem lliures o morirem, però que mai acceptarem les seves
imposicions sense lluitar pel que vam ser, pel que som i pel que
volem ser.
El
procés d'independència té i tindrà contradiccions internes, sens
dubte, nosaltres acusem els CiU-ERC-CUP de definir un model de
Catalunya que no és en absolut el nostre, sempre anem a combatre
aquesta Catalunya multicultural, islamitzada i esclava de la banca,
però ahir, totsvam ser un, tots vam fer pinya per dir si-sí a una
Catalunya lliure, i ho vam fer per la dignitat i orgull de la nostra
nació.
Ester
Gallego,
Portaveu
de SOM Catalans
