Un
poble ha de celebrar les seves victories, ha de recordar les seves
gestes, ha de reviure les seves glòries, ha de reivindicar als seus
herois i ha de mirar al seu passat amb orgull.
Poques
dates com el 9 d'octubre són tan emblemàtiques de tot el que acabem
d'assenyalar. En aquesta data, el nostre rei Jaume I, al comandament
de les seves tropes catalanes i aragoneses derrota als musulmans de
Balansiya, així neix el Regne de València, i s'inicia un període
d'expulsió de la població musulmana i substitució per població
vinguda en la seva
immensa i aclaparadora majoria de Catalunya -per als interessats en
aquesta qüestió remeto el llibre del profesor d'Història Medieval
de la Unió de València, EnricGuinot, “Els fundadors del Regne de
València”. Fruit d'aquest procés de substitució de població, el
País Valencià, esdevé un territori de llengua i gent catalana, és
a dir una part més de la nostra gran nació catalana.
Però,
res d'això es recorda avui des del Govern, des de la Generalitat.
Partits suposadament "nacionalistes catalans", com CiU, ERC
i CUP, ignoren completament aquesta data, la qual cosa suposa
renunciar a la nostra història. Els dos gran complex del
pseudo-nacionalisme català són els culpables; CiU renunci a més de
la meitat de la nostra nació, no vol sentir parla dels "Països
Catalans" un tema que l'incomoda i al qual ha ignorat no només
políticament, sinó cultural i ideològicament, en un traïció
intolerable al que som com a poble; per a ERC-CUP i el seu
nacionalisme "multicultural" de "país obert",
els Països Catalans són un tema incòmode a usar només com a
propaganda puntal però buidat de contingut, perquè: senyors
d'ERC-CUP els Països Catalans són simplement el resultat de la
nostra conquesta territorial als musulmans i l'alliberament d'aquests
territori per a ser poblats per catalans, no els agrada aquesta
història, oi? Doncs és la nostra història, la història del nostre
poble.
Així
avui més que mai cal construir un nacionalisme català, ple,
orgullós i nacional. Cal construir sobre el que vam ser i el que
volem ser. Per això avui vull reivindicar a en Joan Fuster, una
figura crucial, una referencia intel·lectual ineludible per
construir un nacionalisme veritablement català, Joan Fuster, a qui
l'esquerra "catalana" vol aparcar al racó de l'oblit, un
Joan Fuster implicat nacional i socialment amb aquest país; Joan
Fuster, un home d'esquerres que va dir clarament frases com aquestes
"La
fundació del País Valencià per Jaume I, en efecte, no era solament
jurídica: era también, si m'estolerat l'adjectiu, que trio amb
totes les reserves, racial"
"Mirades
les coses sincerament, no hi ha dubte que, des del nostre angle -de
valencians actuals- l'expulsió (dels moriscos) fou una sort".
Avui,
aquest 9 d'Octubre, el recordem a ell, recordem als nostres herois,
assumim amb orgull la nostra gesta heroica i assumim la defensa d'una
gran Catalunya, lliure unida i catalana. SOM catalans.
Ester
Gallego
Portaveu
de SOM Catalans
