El
12 d'octubre ha estat un nou fracàs, i no només pel que fa a la
baixíssima assistència fins i tot menor que l'any passat, que ja és
dir-sinó, i més greu encara, quant a la imatge pública que ha
donat l'espanyolisme . Banderes cremades, amenaces de mort, violència
solapada, acompanyada d'arguments buits, sustentats en la simple
negació i la submissió de Catalunya, tot això amb miratges
al·lucinatoris d'alguns dels seus oradors, que encara s'atreveixen a
proclamar-se la veu d'una "Catalunya plural ", quan en
realitat es tracta d'una autoproclamada majoria silenciosa, és una
exigua minoria, sorolls amb certa tendència a la piromania ia les
amenaces de mort, una minoria que pot conjugar els seus suports
populars gairebé en singular.
L'11
de setembre, la multitudinària manifestació de Barcelona, i els
actes d'homenatge als caiguts el 1714 van ocupar les primeres planes
dels mitjans de comunicació europeus i internacionals, un exemple de
civisme, de reivindicació i de participació. Una autèntica festa
d'un poble cívic que pot donar lliçons a Europa de respecte i de
capacitat organitzativa i de civisme.
Les
imatges i les comparacions de tota mena parlen per si soles, és
evident l'interès espanyol a no celebrar la consulta, tots saben ja
el resultat. Però hem de ser clars i rotunds, Catalunya s'ha
manifestat repetides vegades, amb tot civisme, però amb tota
determinació, per dir el que aquest poble vol, aquesta mobilització
que honora a aquest poble, tenia un motiu molt clar; ara toca als
polítics estar a l'alçada, Catalunya no perdonarà que una classe
política covard els traeixi. Tenen aquesta setmana de termini.
Ester
Gallego
Portaveu
de SOM Catalans
