L'actual
procés d'independència nacional, està servint també perquè
s'expressin diferents opinions diversos projectes que hi ha sobre
Catalunya, la seva realitat, el seu futur i el model d'Estat que es
propugna i es planteja com a model a construir.
És manifest que aquestes referències, difereixen en gran mesura, fins a entrar en el contradictori. Gairebé de manera obsessiva, des de determinats mitjans "oficialistes", s'intenta imposar un terme que conté una forta càrrega ideològica: el reiterat "un país nou" que ve acompanyat de falsificacions històrica del tipus: "Catalunya sempre ha estat un país obert", amb les que pretén justificar la seva "Catalunya multicultural" en què els immigrants extra-europeus siguin "pares fundadors".
Darrerament una nova frase sembla agradar als defensors d'aquesta Catalunya no-catalana, una frase que resumeix complexos de culpa, negació del jo col · lectiu català, i una mena de petició de perdó solapada, tan freqüent entre els que fa de la renúncia de la pròpia identitat seu argument polític. "Sóc independentista, no nacionalista" o "quan siguem independents, deixarem de ser nacionalistes", són els lemes de moda d'aquest pensament feble i entreguista.
A les antípodes d'aquesta postura, nosaltres assumim amb orgull el nostre passat i la nostra història en tota la seva dimensió. Un passat que no té res a veure amb el que ens presenten ERC-CiU-CUP; un passat de lluita, de conflicte i de constant afirmació col · lectiva com a poble. Un passat sobre el qual no hem de demanar perdó a ningú, ni anem a tapar amb fantasies de convivències inexistents fruit d'imaginacions incapaços d'assumir la realitat. Nosaltres volem la independència precisament perquè som una nació, una nació que necessita un Estat, que defensi la nostra identitat, la nostra llengua i al nostre poble. Un Estat català que impedeixi l'assimilació amb què Espanya pretén destruir, però que també impedeixi l'assimilació amb el qual el multiculturalisme pretenen destruir Catalunya per convertir-la en una mena de República Multicultural de la Mediterrània sense arrels, sense identitat, però, això sí, en la qual els catalans hàgim de pagar i mantenir els immigrants extra-europeus, que ve a "enriquir" amb el seu islamisme, amb la seva discriminació sexista, i amb les seues bandes de delinqüents.
Ho diem amb claredat, sense complexos "multiculturals", sense ganes d'agradar al "políticament correctes". No estem aquí per res d'això. Nosaltres seguirem lluitant per la independència de Catalunya fins que siguem un país lliure, i seguirem sent nacionalistes catalans, sempre.
És manifest que aquestes referències, difereixen en gran mesura, fins a entrar en el contradictori. Gairebé de manera obsessiva, des de determinats mitjans "oficialistes", s'intenta imposar un terme que conté una forta càrrega ideològica: el reiterat "un país nou" que ve acompanyat de falsificacions històrica del tipus: "Catalunya sempre ha estat un país obert", amb les que pretén justificar la seva "Catalunya multicultural" en què els immigrants extra-europeus siguin "pares fundadors".
Darrerament una nova frase sembla agradar als defensors d'aquesta Catalunya no-catalana, una frase que resumeix complexos de culpa, negació del jo col · lectiu català, i una mena de petició de perdó solapada, tan freqüent entre els que fa de la renúncia de la pròpia identitat seu argument polític. "Sóc independentista, no nacionalista" o "quan siguem independents, deixarem de ser nacionalistes", són els lemes de moda d'aquest pensament feble i entreguista.
A les antípodes d'aquesta postura, nosaltres assumim amb orgull el nostre passat i la nostra història en tota la seva dimensió. Un passat que no té res a veure amb el que ens presenten ERC-CiU-CUP; un passat de lluita, de conflicte i de constant afirmació col · lectiva com a poble. Un passat sobre el qual no hem de demanar perdó a ningú, ni anem a tapar amb fantasies de convivències inexistents fruit d'imaginacions incapaços d'assumir la realitat. Nosaltres volem la independència precisament perquè som una nació, una nació que necessita un Estat, que defensi la nostra identitat, la nostra llengua i al nostre poble. Un Estat català que impedeixi l'assimilació amb què Espanya pretén destruir, però que també impedeixi l'assimilació amb el qual el multiculturalisme pretenen destruir Catalunya per convertir-la en una mena de República Multicultural de la Mediterrània sense arrels, sense identitat, però, això sí, en la qual els catalans hàgim de pagar i mantenir els immigrants extra-europeus, que ve a "enriquir" amb el seu islamisme, amb la seva discriminació sexista, i amb les seues bandes de delinqüents.
Ho diem amb claredat, sense complexos "multiculturals", sense ganes d'agradar al "políticament correctes". No estem aquí per res d'això. Nosaltres seguirem lluitant per la independència de Catalunya fins que siguem un país lliure, i seguirem sent nacionalistes catalans, sempre.
Ester
Gallego
Portaveu
de SOM Catalans.
