Seguir per correu electrònic

LES QUATRE RENÚNCIES DEL PARTIT DEMÒCRATA.



El passat cap de setmana la mega-corrupta CDC es va veure en la necessitat de "refundar", per intentar fer oblidar la vergonya i l'espoli a què ha sotmès a aquest país. Al final l'únic que han canviat ha estat el nom, i sembla que el nou no ha agradat a tots.

En aquesta "refundació" que res no canvia, el nou PDC renúncia a quatre punts fonamentals, és una cosa que està en el seu ADN polític heretat -com el corrupto- de l'antiga CDC.

-Independència: Contràriament al que s'està debatent, el problema no és si el PDC va recollir la DUI o no en els seus estatuts, o si simplement la va apartar per millors ocasions; no, el problema és que no va dir ni una sola paraula sobre com aconseguir la independència que va prometre i per a la qual el poble català porta anys d’ il·lusionant mobilització popular. El mèrit d'un partit que es diu independentista, no vaig poder estar en dir "com no va a aconseguir aquesta independència", sinó precisament està en dir "com   aconseguir-la"; el contrari és una basta estafa.
Sembla que el PDC l'únic que busca és allargar la situació i quan passin els famosos 18 mesos, tornar a dir que és imprescindible votar-los en les properes municipals -recordem que Puigdemont va prometre que no hi hauria municipals espanyoles en Català en 2019- o catalanes o europees ... per poder aconseguir-la. Tot això no deixa de ser un patètic engany, en el qual només pot caure el que es autosugestione per no veure la realitat.

-Països Catalans: des de sempre CDC ha tingut por de la idea de Països Catalans, la unitat de la nació, una unitat basada en la sang i en la història, està lluny dels plantejaments raquítics dels "convergents-demòcrates" ja ho estaven en temps de Jordi Pujol, que va renunciar a la unitat de la nostra nació per a ser nomenat "espanyol de l'any" en 1984 pel diari madrileny ABC, i segurament, el silenci còmplice de l'Estat davant els seus repugnant enriquiment familiar.

-Immigració: Ni una paraula d'immigració a la "refundació" del centre-esquerra català, és més, la nova persona forta del partit, Neus Munté, es manifestava fa pocs mesos al costat de l'organització violenta d'extrema-esquerra UCFR (coneguda per sabotejar els nostres actes) per una política de "portes obertes" cap als refugiats.
Per al PDC la immigració no només no és un problema, sinó que és una cosa a potència com així ho fa el seu famós militant i pluri-trànsfuga, Àngel Colom al capdavant de la nefasta fundació "Nous Catalans".

-Nacionalisme Catalanista: "semblem cupaires" és un comentari que van fer assistents a la cerimònia de "refundació" i que ha transcendit als mitjans de comunicació. Doncs efectivament així és, si no cupaires, sí que semblen un clon d'ERC, assimilable pels cupaires.
PDC ha abandonat l'espai nacionalista per emprendre un viatge sense retorn a la "socialdemocràcia". Com passa en política aquest espai tendirà a omplir-se immediatament.

Ester Gallego
Presidenta de SOM Catalans.