Seguir per correu electrònic

CATALUNYA ÉS DE TOTS? LA DEMAGÒGIA MÉS ABSURDA.



El debat polític català s'està omplint de paraules buides  que no signifiquen res i que són inexplicables conceptualment fins i tot per qui les utilitza. Termes -això sí- que amaguen elements del discurs políticament correcte, i que es pretenen presentar com obligatòriament acceptats per tots.

Un d'aquests termes és la repetida frase "Catalunya és de tots" (?), Una evident contradicció en els termes i a més una anomalia a escala mundial. No sabem de cap Estat, país, ni tan sols ciutat o petit llogaret que "sigui de tots". Cap poble renúncia a la seva terra i a ser l'amo del seu destí, menys ho pot fer el poble català, que per les seves circumstàncies historicopolítiques està en un cruïlla que determinarà la seva supervivència o no com a tal, dir que Catalunya és de tots, és renunciar a la nostra terra i al nostre futur, a més d'amagar un profund complex d'inferioritat i de manca de capacitat combativa. En definitiva una traïció a Catalunya plena de debilitat i simplicitat.

Aquesta frase sol anar complementada d'arguments (?) tipus: “a Catalunya hi cap tothom”   treballi i respecti el meu país”.
A Catalunya hi caben tots ... però quants són tots ?:
Si amb "tots" es refereix als que ja són a Catalunya, la frase vol dir que ja els que no hi són queden exclosos, la qual cosa significaria una detenció immediata de l'arribada d'immigrants. Però estem segurs que aquest no és el significat que volen donar-li els que la pronuncien.

Si  realment són "tots"! ", Serien no només els que ja hi són sinó també els que vindran i els que potencialment volen venir ... ¿1,2,8, 15, 20 milions," tots "? Tan absurd com ridícul . Dir que a Catalunya hi caben "tots" és còmic, ridícul, demagog i un insult a qualsevol intel·ligència. No senyors i senyores, a Catalunya no hi caben tots: qüestió de sentit comú i sobretot d'espai.

Una mica més elaborada, però igualment absurda és la frase: “hi cap tothom que treballi i respecti el meu país”… "... .perquè -per començar- deixa fora els catalans en atur que han perdut la feina per culpa del dúmping social que suposa l'arribada d'immigrants com a mà d'obra barata. I per continuar no sabem exactament a què es refereixen amb la mai definida afirmació: “que repecti el meu país”, però per exemple: que portin burka pel carrer, que imans radicals incitin la violència contra la dona, els latin-kings, els top-manta? Evidentment en cap d'aquests casos no es "respecta" a Catalunya ni als catalans però mai hem sentit als que pronuncien aquesta frase infantil demanar la seva expulsió.
En definitiva, la batalla dels conceptes i de les paraules és important, decisiva en política, i hem de destapar totes les que fa servir el políticament correcte i l'entreguisme covard, per permet i encoratja la invasió i la descatalanització de la nostra nació.
Catalunya no és de tots. Catalunya és del poble català.


Ester Gallego,
Presidenta de SOM Catalans.