Seguir per correu electrònic

LA PREGUNTA D'UNIÓ, NOVA EXHIBICIÓ DE COVARDIA



La direcció d'Unió no s'atreveix a preguntar a la seva militància per la independència, Duran no s'atreveix a dir el que tots sabem, que ell està a favor de la unitat d'Espanya. Els "crítics" d'Unió es limiten a fer un gest buit al Parlament, però no s'atreveixen a abandonar un partit que aposta clarament per la dependència amb Espanya.

Una permanent exhibició de covardia i de petita política moguda per petits interessos, poltrones, i càlculs personals de curt termini.
La covardia no acaba aquí, Mas no s'atreveix a parlar clarament i dir que Unió s'ha desmarcat -si alguna vegada va estar- de la lluita per la independència de Catalunya, Mas no s'atreveix a trencar la coalició CiU, que es presentarà al 27S com la coalició del desconcert.

Així, sumant covardies i indefinicions, el 27S s'acabarà per liquidar les esperances que el poble català havia posat en aquesta trista classe dirigent que només és capaç de pensar en terme de política de saló.

Mai un poble ha conquerit la seva llibertat, amb timidesa, amb perífrasis, amb "trucs", ni amb eufemismes. Només la determinació el ser capaços de pensar en les pròximes generacions de catalans, el projectar a Catalunya en l'esdevenir de la història, en definitiva la Gran Política és la que ho fa.

La covardia marca el camí el fracàs, un camí pel que Unió avança
cada dia, i porten a una CDC incapaç de definir un perfil nítidament independentista, potser perquè la seva adreça tampoc ho sigui.

Ester Gallego
Presidenta de SOM Catalans