Seguir per correu electrònic

Perquè vaig votar Sí-Sí el 9 de novembre?




En els anys 90, quan militava a l'esquerra independentista catalana, entre reunions, activitats, i manifestacions, em preguntava com seria realment el camí cap a la independència de Catalunya, crec que cap de nosaltres tenia una idea clara llavors, ni menys podíem imaginar el camí institucional que podria portar a l'anhelada llibertat del nostre poble, per la qual vam donar temps i energia de la nostra joventut.

Ahir, no hi va haver un referèndum per la independència de Catalunya, encara que ens ho van prometre, no furaixò. Però sí que va ser la primera oportunitat que vam tenir, la primera a 300 anys, d'expressar-nos col·lectivament com a poble, de dir el que volem, el que sentim i el que anhelem, la primera vegada que vam poder dir de forma més o menys reconeguda, que no volem seguir ni un dia més en un estat que ens nega i ens condemnen a la desaparició, que no ens rebel·lem davant la seva prepotència, que no ens rendirem mai i que viurem lliures o morirem, però que mai acceptarem les seves imposicions sense lluitar pel que vam ser, pel que som i pel que volem ser.

El procés d'independència té i tindrà contradiccions internes, sens dubte, nosaltres acusem els CiU-ERC-CUP de definir un model de Catalunya que no és en absolut el nostre, sempre anem a combatre aquesta Catalunya multicultural, islamitzada i esclava de la banca, però ahir, totsvam ser un, tots vam fer pinya per dir si-sí a una Catalunya lliure, i ho vam fer per la dignitat i orgull de la nostra nació.

Ester Gallego,
Portaveu de SOM Catalans