Seguir per correu electrònic

ESTER GALLEGO: EL CAS PUJOL COM A PARADIGMA D'UNA CLASSE POLÍTICA DECADENT.

La confessió de Jordi Pujol, i el reconeixement del seu engany permanent i mantingut a la societat catalana, és un altre símptoma -i dels més greus- de la decadència d'una classe política obsoleta, d'una anti-elit, que s'ha aprofitat durant trenta anys de la societat catalana, per fer de les comissions, l'evasió fiscal i l'enriquiment personal el seu modus vivendi.
La premsa espanyola ha intentat utilitzar aquesta intolerable estafa, de qui va ser molts anys president de la Generalitat, per deslegitimar el nostre procés d'independència. De nou, Espanya demostra no entendre res del que passa a Catalunya: aquest procés està protagonitzat pel poble català i "legitimat" per la nostra voluntat de ser lliure. Res més.
Aquesta mateixa societat catalana que reclama la llibertat, és la que ha de reclamar la fi de la política entesa com espoli al nostre poble en benefici d'elits corruptes i venudes.
Hem de dir prou a una classe política que ha pactat amb Espanya, renunciat a la idea dels Països Catalans, a canvi de prevendes "autonòmiques" i personals.
Hem de dir prou a una classe política que ha liberalitzat i desmantellat el nostre sistema públic de sanitat i educació, privant-nos del que és col·lectivament dret i propietat del poble català.
Hem de dir prou a una classe política que ha subvencionat sense límit als anomenats "nous catalans", a una classe política que demana "un milió de nens immigrants" i a una classe política que està obsessionada a destruir "multiculturalment" la identitat catalana.
És l'hora de la llibertat. És l'hora de la independència. És l'hora de construir una nova classe política que vingui a servir a aquest poble, al poble català, sense tenir altre objectiu a la vida més que la lluita per la seva llibertat, pel seu benestar i per la seva projecció com a poble en l'esdevenir de la història.